Imatge per ressonància magnètica
tècnica mèdica usada per a l'obtenció d'imatge del cos humà / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Imatge per Ressonància Magnètica (IRM), és principalment una tècnica d'imatge mèdica comunament utilitzada en radiologia per a visualitzar l'estructura interna i el funcionament del cos. La RM proporciona un contrast molt més gros entre els diferents teixits tous del cos que el que té la tomografia computada (TC), pel que és especialment útil en neurologia (cervell), aparell musculoesquelètic, sistema cardiovascular, i detecció i seguiment de càncers (oncologia). A diferència de la TC, no utilitza radiació ionitzant, però utilitza un potent camp magnètic per alinear la magnetització nuclear dels àtoms d'hidrogen (normalment), en l'aigua del cos. Els camps de radiofreqüència (RF) s'utilitzen per a alterar sistemàticament l'alineació d'aquesta magnetització i provoquen que els nuclis d'hidrogen produeixin un camp magnètic de rotació detectable per l'escàner. Aquest senyal pot ser manipulat per altres camps magnètics per a crear la informació suficient per a construir una imatge del cos.[1] De la mateixa manera que es fa en TC, es pot utilitzar contraste per completar un examen i veure més coses, com per l'angiografia per resonencia magnètica que permet veure els vasos sanguins.
Tipus | imatgeria mèdica i imatge no invasiva |
---|---|
Recursos externs | |
Patient UK | magnetic-resonance-imaging |
MeSH | D008279 |
UMLS CUI | C4279955 |
La ressonància magnètica és una tecnologia relativament nova. La primera imatge de RM es va publicar el 1973[2][3] i la primera imatge d'una secció transversal d'un ratolí viu es va publicar el gener de 1974.[4] Els primers estudis realitzats en humans van ser publicats el 1977.[5][6] En comparació, la primera radiografia en un ésser humà va ser presa el 1895.
La imatge per Ressonància Magnètica va ser desenvolupada a partir dels coneixements adquirits en l'estudi de ressonància magnètica nuclear.