Imperi Anuixtigínida
imperi de l'Àsia central / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Imperi Anuixtigínida (conegut també com Imperi Khwarizm) va ser un imperi musulmà sunnita turco-persa que va governar grans parts de l'actual Àsia central, Afganistan i l'Iran (regió del Khwarizm) en el període aproximat de 1077 a 1231, primer com a vassalls de l'Imperi seljúcida,[1] i de Kara-khitai (dinastia Liao occidental),[2] i més tard com a governants independents, fins a la conquesta mongola al segle XIII.
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Capital | Köneürgenç Gazni Samarcanda Tabriz | ||||
Població humana | |||||
Població | 50.000.000 | ||||
Idioma oficial | persa | ||||
Religió | islam i sunnisme | ||||
Dades històriques | |||||
Fundador | Anuixtigin | ||||
Creació | 1077 | ||||
Dissolució | 1231 | ||||
Organització política | |||||
Forma de govern | absolutisme oligarquia | ||||
• Cap de govern | Dinastia Anuixtigínida | ||||
Moneda | dírham | ||||
S'estima que l'imperi abastava una superfície de 2,3[cal citació] a 3,6[3] milions de quilòmetres quadrats al començament del segle xiii, convertint-lo efectivament en un dels imperis terrestres més grans de la història.
La data de la fundació de l'estat dels anuixtigínides continua sent discutible. La dinastia que governava l’imperi va ser fundada per Anuixtigin (també conegut com Garčai), inicialment esclau turc dels governants del Gharjistan, més tard mameluc al servei dels seljúcides. No obstant això, va ser Atsiz, descendent d'Anuixtigin, qui va aconseguir la independència dels seus veïns.
El 1220, els mongols sota el seu governant Genguis Kan van envair l'Imperi Anuixtigínida, conquerint-lo amb èxit en menys de dos anys. Els mongols van explotar les debilitats i conflictes existents a l’imperi, assetjant i saquejant les ciutats més riques, en una de les guerres més cruentes de la història de la humanitat.