Indumentària a l'antiga Roma
From Wikipedia, the free encyclopedia
El vestit a l'antiga Roma constava de dos tipus de peces igual com el vestit grec, anomenades indutus o indumenta (les interiors) i amictus (les exteriors).[1]
En els primers temps, les peces de vestir es reduïen a la túnica, semblant al quitó dels grecs, i a la toga, pròpia i exclusiva dels ciutadans romans, que per això s'autoanomenaven ells mateixos la gens togata, mentre dels grecs en deien la gens paliata. De vegades portaven una altra túnica interior, denominada subucula, equivalent a la nostra camisa, i la superior solia cenyir-se amb un cinturó anomenat cingulum o cinctus, tancat amb una fíbula o fermall. La toga era una àmplia vestidura de llana, de tall el·líptic, tancada per la part de baix i oberta per dalt fins a la cintura. Quan se l'havien de posar, es recollia pels plecs del costat dret i es tiraven enrere per damunt de l'espatlla esquerra.
- El color de la toga era generalment blanc o gris (toga alba o candida), sobretot entre els qui aspiraven a la magistratura; d'aquí va derivar el nom de candidats, que encara avui està en vigència en la nostra llengua.
- Els nens i els magistrats portaven una toga adornada amb tires de porpra (toga trabea o toga praetexta).
- Els conqueridors, en la seva entrada triomfal, vestien la toga amb brodats de palmes d'or (toga palmata).
- Els emperadors ostentaven la toga feta completament de porpra (toga purpurea) o amb brodats d'or (toga picta).
- Existia també la toga anomenada pulla, que s'usava durant el dol.