Interocepció
sentit de l'estat intern del cos, conscient o inconscient / From Wikipedia, the free encyclopedia
La interocepció o funció interoceptiva, es defineix com el sentit de l'estat intern del cos, que pot produir-se tant de forma conscient com inconscient.[1] Abasta el procés del cervell d'integrar senyals transmesos des del cos en subregions específiques, com el tronc encefàlic, el tàlem, l'ínsula, l'escorça somatosensorial i cingulada anterior, la qual cosa permet una representació matisada de l'estat fisiològic del cos.[2]
Identificadors | |
---|---|
MeSH | D065812 |
Terminologia anatòmica |
És un sistema neural afavoridor de l'homeòstasi, que realitza un censat d'informació visceral (tractes digestiu i genitourinari, aparells cardiovascular i respiratori), de receptors vasculars de pressió, temperatura i soluts químics, i nociceptors situats en teixits profunds (músculs i articulacions) i superficials (pell).[3] Això és important per a mantenir les condicions homeostàtiques en el cos[4] i, potencialment, facilitar l'autoconsciència.[5]
Els senyals interoceptius es projecten al cervell a través d'una diversitat de vies neuronals que permeten el processament sensorial i la predicció d'estats corporals interns. S'ha suggerit que les tergiversacions dels estats interns o una desconnexió entre els senyals corporals i la interpretació i predicció d'aquests senyals per part del cervell són la base d'alguns trastorns mentals com a ansietat, depressió,[6] trastorn de pànic,[7] anorèxia nerviosa, bulímia nerviosa,[1] trastorn d'estrès posttraumàtic (TEPT),[8] trastorn obsessiu compulsiu (TOC),[9] trastorns de l'espectre autista,[10] trastorn de símptomes somàtics[11] i trastorn d'ansietat per malaltia.[12]
La definició contemporània d'interocepció no és sinònim del terme "viscerocepció".[13] La viscerocepció es refereix a la percepció de senyals corporals que sorgeixen específicament de les vísceres: el cor, els pulmons, l'estómac i la bufeta, juntament amb altres òrgans interns en el tronc del cos.[14] Això no inclou òrgans com el cervell i la pell. La interocepció abasta la senyalització visceral, però més àmpliament es relaciona amb tots els teixits fisiològics que transmeten un senyal al sistema nerviós central sobre l'estat actual del cos. Els senyals interoceptius es transmeten al cervell a través de múltiples vies que inclouen (1) la via espinotalàmica de la làmina I, (2) la via viscerosensorial clàssica, (3) el nervi vague i el nervi glossofaringi, (4) les vies quimiosensorials en la sang i (5) i les vies somatosensorials de la pell.[15]
Els senyals interoceptius sorgeixen de molts sistemes fisiològics diferents del cos. El sistema més comunament estudiat és la interocepció cardiovascular, que generalment es mesura dirigint l'atenció cap a la sensació dels batecs del cor durant diverses tasques.[16] Altres sistemes fisiològics integrals al processament interoceptiu inclouen el sistema respiratori, els sistemes gastrointestinal i genitourinari, el sistema nociceptiu, el sistema termoregulador, el sistema endocrí i immunològic. El tacte cutani suau és un altre senyal sensorial que sovint s'inclou dins del sistema de processament interoceptiu.[17]