Jahvè (antic Déu d'Israel i Judà)
antic déu nacional d'Israel i Judà / From Wikipedia, the free encyclopedia
Jahvè era el déu nacional de l'antic Israel i Judà.[1] Els orígens del seu culte arriben almenys a la primera edat del ferro, i probablement a l'edat del bronze final, si no una mica abans,[2] i en la literatura bíblica més antiga posseeix atributs atribuïts típicament a les deïtats del temps i de la guerra, donant fruit a la terra i liderant l'exèrcit celestial contra els enemics d'Israel.[3] Els primers israelites eren politeistes i adoraven Jahvè juntament amb una varietat de déus i deesses cananees, com El, Aixera i Baal.[4] En segles posteriors, El i Jahvè es van combinar i els epítets vinculats a El com El Shaddai es van aplicar només a Jahvè,[5] i altres déus i deesses com Baal i Aixera van ser absorbits en la religió jahvista.[6]
Aquest article tracta sobre el déu nacional dels regnes de l'edat del ferro d'Israel i Judà. Si cerqueu la concepció jueva moderna de Jahvè, vegeu Déu en el judaisme i Déu en les religions abrahàmiques. Si cerqueu el nom "YHWH" i la seva vocalització, vegeu Tetragrama bíblic. |
Cap al final de la captivitat babilònica, es va negar l'existència mateixa de déus estrangers, i Jahvè va ser proclamat com el creador del cosmos i l'únic Déu veritable de tot el món,[7] donant naixement al judaisme.