Jean-Paul Belmondo (Neuilly-sur-Seine, 9 d'abril de 1933 - 7è districte de París, 6 de setembre de 2021)[1] fou un actor francès. L'any 1960 va participar en la pel·lícula À bout de souffle, de Jean-Luc Godard, amb la que va entrar al moviment cultural de l'època conegut com a Nouvelle vague ("la nova ona"). El 1989 va guanyar un premi César pel seu treball a L'imperi del lleó. El govern francès li va concedir Legió d'Honor en la que arribà el 2019 al grau de gran oficial.[1][2] El 2016 va publicar les seves memòries (Mille vies valent mieux qu’une).[3]
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Jean-Paul Belmondo (1960) |
|
Naixement | (fr) Jean-Paul Charles Belmondo 9 abril 1933 Neuilly-sur-Seine (França)
|
---|
Mort | 6 setembre 2021 (88 anys) 7è districte de París (França)
|
---|
Sepultura | Cementiri de Montparnasse |
---|
|
|
Secrétaire général du Syndicat français des artistes-interprètes (fr) |
---|
|
|
5 novembre 1963 – setembre 1966 |
|
|
|
Formació | École alsacienne Conservatoire national supérieur d'art dramatique Liceu Louis-le-Grand |
---|
Alçada | 1,78 m |
---|
|
Camp de treball | Interpretació, direcció teatral i producció cinematogràfica |
---|
Ocupació | productor de cinema, actor de teatre, actor, especialista de cinema, actor de cinema, director de teatre |
---|
Activitat | 1953 – 2015 |
---|
Membre de | |
---|
Professors | Henri Rollan i Raymond Girard |
---|
|
Cònjuge | Élodie Constantin (1959–1968), divorci Natty Tardivel (2002–2008), divorci |
---|
Parella | Ursula Andress (1965–1972) Laura Antonelli (1972–1980) |
---|
Fills | Paul Belmondo ( Élodie Constantin) Patricia Belmondo ( Élodie Constantin) Stella Belmondo ( Natty Tardivel) Florence Belmondo ( Élodie Constantin) |
---|
Pare | Paul Belmondo |
---|
Germans | Alain Belmondo i Muriel Belmondo |
---|
Parents | Victor Belmondo (net) |
---|
|
|
10 setembre 2021 | funeral (església de Saint-Germain-des-Prés, crematori de Père-Lachaise) |
9 setembre 2021 | Homenatge Nacional (Els Invàlids)
|
|
|
|
|
|
Tanca