Jo, superjò i allò
From Wikipedia, the free encyclopedia
Jo, superjò i allò (ego, superego i id en llatí) són conceptes fonamentals en la teoria de la psicoanàlisi amb la qual Sigmund Freud va intentar explicar el funcionament psíquic humà postulant l'existència d'un «aparell psíquic» que té una estructura particular. Freud sostingué que aquest aparell està dividit, a grans trets, en tres instàncies, el jo, el superjò i l'allò conceptes que, tanmateix, comparteixen funcions i no es troben separades físicament. Alhora, gran part dels continguts i mecanismes psíquics que operen en cadascuna d'aquestes entitats són inconscients.