Joan Andreu Estrany
catedràtic espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Joan Andreu Estrany (València, ? - València, 1530) va ser un sacerdot, teòleg i humanista valencià.
Biografia | |
---|---|
Naixement | València |
Mort | 1530 (Gregorià) València |
Dades personals | |
Formació | Universitat Complutense Universitat de València |
Activitat | |
Ocupació | catedràtic |
Ocupador | Universitat de València |
Va estudiar a Alcalà, on un dels seus mestres fou Antonio de Nebrija, i a París, des d'on va tornar a València essent ja un prestigiós mestre en arts. En la Universitat de València es va doctorar, hi va exercir successivament les càtedres de filosofia moral (1515 i 1517), filosofia natural (1516) i lògica (1517 i 1522), i en va ser nomenat rector el 1517.[1][2] Alguns dels seus deixebles foren Miquel Jeroni Ledesma, Cosme Damià i Pere Joan Nunyes.[3] Joan de Borja, tercer duc de Gandia, sol·licità ser instruït per ell i l'afavorí amb el seu mecenatge. Meresqué l'elogi del seu amic Lluís Vives: «Homo qui summae eruditioni summam quoque probitatem adjunxit»,[4] i d'altres personalitats eminents com ara Pere Antoni Beuter, Vicent Mariner i Gregori Maians.[1]