Joan Llabrés i Ramis
etnòleg, arqueòleg, professor i prevere balear / From Wikipedia, the free encyclopedia
Joan Llabrés i Ramis (Llubí, Mallorca, 10 de gener de 1919 - Palma, 3 d'octubre de 1994) va ser un etnòleg, arqueòleg, professor i prevere balear.[1][2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 gener 1919 Llubí (Mallorca) |
Mort | 3 octubre 1994 (75 anys) Palma (Mallorca) |
Activitat | |
Ocupació | etnòleg, professor, arqueòleg, sacerdot |
El 1930, amb onze anys, ingressà a La Porciúncula. Vestí l'hàbit franciscà el 1934 i professà els primers vots el 1935. Va fer la professió solemne el 1941 al convent franciscà de la Porciúncula, on va estudiar Humanitats, Filosofia i Teologia. De jove estudià, també, pintura a Belles Arts. Fou rector i superior del Seminari de La Porciúncula des de l'any 1958 fins al 1964. A més d'exercir com a professor, des dels anys 1943 al 1976, es dedicà també a la direcció espiritual dels seminaristes. Des de l'any 1985 formà part de la Comissió d'Artesania de Balears de la Conselleria de Comerç i Indústria, com a assessor.[1] El 1965 fundà el Museu Arqueològic, Etnològic i Numismàtic de la Porciúncula, del qual en fou el director i conservador fins gairebé la seva mort. Estudià l'arqueologia i l'artesania mallorquines, i també els antics oficis tradicionals de Mallorca.[2]
El 1993 la Fundació Bryant li concedí el premi Lluís Amorós d'arqueologia per l'excavació arqueològica de Ca Na Vidriera (Palma).[2]