Josep Maria Coll i d'Alemany
From Wikipedia, the free encyclopedia
Josep Maria Coll i d'Alemany (Barcelona, 1934 - Sant Cugat del Vallès, 20 de desembre de 2017[1]) fou un filòsof i eclesiàstic català.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1934 Barcelona |
Mort | 20 desembre 2017 (82/83 anys) Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) |
Activitat | |
Ocupació | filòsof, catedràtic |
Premis |
Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona (1988), llicenciat en Teologia per la Universitat d'Innsbruck (1966) i diplomat en Psicologia per la Universitat Complutense de Madrid (1964), fou membre de la Companyia de Jesús des del 1953 i va ser ordenat sacerdot el 1965. Fou un pensador personalista i catedràtic de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, on va impartir les assignatures de Metafísica, L'antropologia dels personalistes, i Estatut i mètodes de la filosofia, així com nombrosos cursos de doctorat, que es van centrar en els autors: Gustav Siewerth, Ferdinand Ulrich i Hans Urs von Balthasar. Va ser professor de la Facultat de Teologia de Catalunya (Institut de Teologia Fonamental, a Sant Cugat del Vallès) i va presidir el primer equip rector de la Universitat Ramon Llull (1991 a 1994) sent degà de la seva Facultat de Filosofia de 1989 a 1998.
Va ser president de l'Institut d'Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn, entre els anys 1996 i 2007, i va presidir el Consell Assessor d'aquesta entitat, que porta el nom del seu pare. També va ser membre de la Societat Catalana de Filosofia (Institut d'Estudis Catalans), de l'Istituto Internazionale Jacques Maritain de Roma i del Consell Assessor de la Fundació Joan Maragall, Cristianisme i Cultura.