Juan Martínez Montañés
artista espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Juan Martínez Montañés (Alcalá la Real, Jaén, 1568 - Sevilla, 18 de juny de 1649) va ser un escultor castellà que va treballar entre l'escultura del renaixement i la del barroc. Format a Granada amb Pablo de Rojas va completar la seva educació a Sevilla, on va contreure matrimoni i s'hi va establir per la resta de la seva vida. Va esdevenir el màxim exponent de l'escola sevillana d'imatgeria, i pràcticament tota la seva obra va ser de tema religiós, menys dues estàtues orants i el retrat de Felip IV de Castella. Va rebre i va realitzar encàrrecs per a diverses ciutats del continent americà. En el seu temps se'l va anomenar el «Lisip andalús» i també el «Déu de la Fusta» per la gran facilitat i mestratge que tenia en treballar amb aquest material.[1]
Retrat de Juan Martínez Montañés (1635–36) fet per Diego de Velázquez (Museu del Prado). | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 març 1568 Alcalá la Real |
Mort | 18 juny 1649 (81 anys) Sevilla |
Dades personals | |
Nacionalitat | Corona de Castella |
Activitat | |
Lloc de treball | Sevilla (1597–1649) |
Ocupació | escultor, pintor, arquitecte |
Activitat | 1583 – 1649 |
Moviment | Renaixement – Barroc |
Alumnes | Gaspar de la Cueva, Francisco de Ocampo Felguera i Juan de Mesa |