Julián Besteiro Fernández
From Wikipedia, the free encyclopedia
Julián Besteiro (Madrid, 1870 - Carmona, Sevilla, 27 de setembre de 1940) fou un líder històric del socialisme espanyol durant la dècada dels anys trenta.
Un dels capdavanters del PSOE dels anys trenta, representava dintre d'aquest la tendència ideològica més moderada, sent partidari, en la línia del revisionisme alemany de finals del segle xix, d'arribar al socialisme, entès aquest en l'anàlisi marxista com l'estadi previ al comunisme, en el qual l'Estat ("la violència organitzada d'una classe contra altra") que s'aspira a eliminar està en mans de la classe proletària que ha arribat al poder, per la via parlamentària i no per la revolucionària, com defensaven les forces polítiques adscrites a la III Internacional i, dintre del PSOE de llavors, el corrent ideològic dirigit per Francisco Largo Caballero.
Afegint-se a aquestes la "centrista" encapçalada per Indalecio Prieto, qui, sense negar-se com Besteiro a l'opció revolucionària, acceptava també l'ús de les institucions parlamentàries per a les fins emancipatoris del socialisme, apareixen així dibuixades les tres grans tendències del socialisme espanyol de l'època: besteiristes, prietistes i caballeristes mantindrien en aquells anys una pugna per prendre el control del Partit.