Júpiter (mitologia)
rei dels déus de la religió i mitologia de l'antiga Roma / From Wikipedia, the free encyclopedia
En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp. Segons els mites, Júpiter va negociar els principis de la religió romana, entre ells els sacrificis, amb Numa Pompilius, el segon rei de Roma.[1]
Iuppiter | |
---|---|
Tipus | deïtat romana Rei dels Déus déu |
Context | |
Mitologia | religió de l'antiga Roma |
Dades | |
Gènere | masculí |
Família | |
Parella | Latona i Juturna |
Cònjuge | Juno |
Mare | Ops |
Pare | Saturn |
Fills | Vulcà, Diana, Hèrcules, Bacus, Juventa, Mart, Bel·lona, Minerva, Apol·lo, Iarbes, Mercuri i Prosèrpina |
Germans | Juno, Vesta, Plutó, Neptú i Ceres |
Altres | |
Equivalent | Zeus, Perun, Thor i Júpiter |
Matèries sobre la mitologia romana | ||
---|---|---|
Déus importants: | ||
Història llegendària: | ||
Religió romana | ||
La seva figura evolucionà a partir del mem de Dyeus havent estat molt influït per Zeus.
L'element més representatiu d'aquest déu és el llamp; el seu animal sagrat, l'àguila, que va esdevenir un dels símbols més comuns als exèrcits romans i el seu arbre, el roure.
Era el líder de la primera tríada capitolina, amb Mart (mitologia) i Quirí, i en la segona era el principal protector de l'Estat, amb Minerva i Juno. El seu equivalent grec era Zeus. En la mitologia influïda pels grecs, Júpiter és germà de Neptú i Plutó, amb qui es va repartir les tres parts del món: el cel, el mar i l'inframón. De vegades també se l'associava a Diespiter, el déu itàlic del cel. El seu equivalent en mitologia etrusca és Tínia.