Kazakhstània
From Wikipedia, the free encyclopedia
Kazakhstània (kazakh: Qazaqstaniya) o bloc Kazakhstan, és una regió geològica de l'Àsia central que consta de l'àrea aproximadament centrada al llac Balkhash, al nord i a l'est del mar d'Aral, al sud del crató siberià i a l'oest del massís de l'Altai. La conca del Junggar a Xinjiang, República Popular de la Xina, també forma part de Kazakhstània, encara que de vegades es coneix com el bloc Junggar. Com que Kazakhstània es va fusionar durant l'Ordovicià superior com a part del cinturó orogènic de l'Àsia central, també se'ls coneix com a orogen kazakh. Aquestes estructures de terra es troben al que avui és Kazakhstan, al nord-est de l'Uzbekistan, al nord del Kirguizstan, al sud-oest de la Xina.[1] Avui Kazakhstània està envoltada per tres grans continents antics: al nord-est la zona de cisalla de Gornostaev la separa de Sibèria amb la qual va xocar durant el Carbonífer; al nord-oest hi ha Bàltica, que es trobava al costat del terreny kazakh Turgai però lluny de Kazakhstània; al sud i a l'est hi havia Gondwana, que s'estenia des del pol sud fins a l'equador. No lluny de les terres kazakhes disperses hi havia la Xina del Sud, la Xina del Nord i Tarim, però no se sap com se situaven aquests blocs continentals en relació a Gondwana.[1]