Lázaro Cárdenas del Río
(1895-1970) president de Mèxic (1934-40) / From Wikipedia, the free encyclopedia
Lázaro Cárdenas del Río (Jiquilpan, Michoacán, 21 de maig de 1895 - Ciutat de Mèxic, 19 d'octubre de 1970) fou president constitucional de Mèxic entre l'1 de desembre de 1934 i el 30 de novembre de 1940. El 1955 fou guardonat amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles. Va ser fundador de la Casa d'Espanya a Mèxic.
«Lázaro Cárdenas» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Lázaro Cárdenas (desambiguació)». |
Biografia | |||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 21 maig 1895 Jiquilpan de Juárez (Mèxic) (en) | ||||||||||||||||||||||||||
Mort | 19 octubre 1970 (75 anys) Ciutat de Mèxic | ||||||||||||||||||||||||||
Causa de mort | Causes naturals (Càncer i diabetis mellitus ) | ||||||||||||||||||||||||||
52è President de Mèxic | |||||||||||||||||||||||||||
1 de desembre de 1934 – 30 de novembre de 1940 | |||||||||||||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||||||||||||
Nacionalitat | Mexicà | ||||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||||
Ocupació | polític, militar | ||||||||||||||||||||||||||
Partit | Partit Revolucionari Institucional | ||||||||||||||||||||||||||
Carrera militar | |||||||||||||||||||||||||||
Branca militar | Exèrcit constitutional | ||||||||||||||||||||||||||
Rang militar | Insano (en) | ||||||||||||||||||||||||||
Conflicte | Revolució Mexicana | ||||||||||||||||||||||||||
Família | |||||||||||||||||||||||||||
Cònjuge | Amalia Solórzano | ||||||||||||||||||||||||||
Fills | Cuauhtémoc Cárdenas | ||||||||||||||||||||||||||
Germans | Dámaso Cárdenas del Río (en) | ||||||||||||||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||||||||||||||
|
Des de 1913 va tenir intensa participació en el moviment revolucionari. En el període de 1928 a 1932 va ocupar la governació del seu estat natal i posteriorment va optar al càrrec de president del Partit Nacional Revolucionari. Va ser secretari de Governació amb el president Pascual Ortiz Rubio. El 1934 va ser elegit president de la República amb el suport de Francisco Plutarco Elías Campuzano. Tot i que va començar el seu sexenni sota la tutela del Cap Màxim, va encoratjar l'organització de sindicats, així com la unitat i la mobilització obrera, el que li va proveir d'una sòlida base popular que el 1936 li va permetre desfer-se de Plutarco Elías Calles. Durant el seu mandat es va realitzar el repartiment agrari més gran que s'havia fet mai; va obrir les portes del país a perseguits polítics com Trotski i va donar refugi als expulsats per la guerra civil espanyola. Així mateix va concretar la nacionalització de la indústria petroliera el 1938. Després de deixar la presidència va ocupar alguns llocs públics com el de secretari de la Defensa Nacional durant el govern de Manuel Ávila Camacho.[1][2][3][4][5][6]