Límit elàstic
From Wikipedia, the free encyclopedia
El límit elàstic, també anomenat límit de fluència, és la tensió màxima que un material elàstic pot suportar sense sofrir deformacions permanents. Si s'apliquen tensions superiors a aquest límit, el material experimenta deformacions permanents i no recupera la seva forma original en retirar les càrregues. En general, un material sotmès a tensions inferiors al seu límit d'elasticitat és deformat temporalment segons la llei de Hooke.
Els materials sotmesos a tensions superiors al seu límit d'elasticitat tenen un comportament plàstic. Si les tensions exercides continuen augmentant, el material arriba el seu punt de fractura. El límit elàstic marca, per tant, el pas del camp elàstic a la zona de fluència. Més formalment, això comporta que, en una situació de tensió uniaxial, el límit elàstic és la tensió admissible a partir de la qual s'entra en la superfície de fluència del material.