Límits d'Atterberg
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Límit Atterberg és la mesura bàsica dels continguts d'aigua d'un sòl: el seu límit de consistència, límit plàstic, i límit líquid.
Depenent del seu contingut d'aigua, una porció de terra pot ser en un dels següents quatre estats: sòlid, semisòlid, plàstic i líquid. En cada estat, la consistència i el comportament del terra determinen consegüentment les seves propietats en enginyeria. Així, el llindar entre cada estat es pot definir basant-se en un canvi en el comportament del terra. Els límits d'Atterberg[1] poden usar-se per distingir entre llims i argila, i per distingir entre els seus diferents tipus.
Aquests paràmetres van ser creats per l'investigador suec Albert Mauritz Atterberg (1846-1916)[2] els quals varen ser refinats per Arthur Casagrande posteriorment.