L'alegria que passa
obra de teatre, «quadro líric en un acte» / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'alegria que passa és una obra teatral de caràcter simbolista de Santiago Rusiñol. Escrita a Sitges el 1897, es va publicar el 1898 per l'editorial de l'Avenç. Rusiñol va confeccionar un cartell de propaganda de l'obra que va ser igualment imprès per L'Avenç.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Tipus | obra literària |
---|---|
Autor | Santiago Rusiñol i Prats |
Compositor | Enric Morera i Viura |
Llengua | català |
Data de publicació | 1898 |
Estrena | |
Estrena | 1899 |
Va ser estrenada el 16 de gener de 1899 per la companyia Teatre Íntim d'Adrià Gual, al Teatre Líric (Barcelona). De forma comercial, va estrenar-se al Teatre Tívoli de Barcelona l'any 1901.[1]
Està traduïda al castellà, francès i italià. Enric Morera hi va posar música, fet que va contribuir a popularitzar diversos passatges de l'obra com la Marxa o La cançó de Zaira.
Se'n va fer una adaptació cinematogràfica el 1930, dirigida per Sabino Alonso Micón, amb música del mestre Enric Morera.[2]
El 2023 el grup Dagoll Dagom ha fet una nova versió modernitzada de l'Alegria que passa.