La casa del ángel
pel·lícula de 1957 dirigida per Leopoldo Torre Nilsson / From Wikipedia, the free encyclopedia
La casa del ángel s una pel·lícula argentina en blanc i negre que es va estrenar l'11 de juliol de 1957, basada en La casa del ángel una novel·la de Beatriz Guido, publicada el 1954 i que va servir com a trampolí a una fructífera carrera literària.
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Leopoldo Torre Nilsson |
Protagonistes | |
Guió | Beatriz Guido |
Música | Juan Carlos Paz |
Fotografia | Aníbal González Paz |
Muntatge | Jorge Garate |
Distribuïdor | Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Argentina |
Estrena | 1957 |
Durada | 75 min i 78 min |
Idioma original | castellà |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | drama i coming-of-age |
Lloc de la narració | Argentina |
Portada al cinema pel seu espòs, el director de cinema Leopoldo Torre Nilsson, aviat es va convertir un èxit de taquilla, tant per la seva estètica de la mateixa com pel nou de la forma en què havia estat filmada.
La pel·lícula va suposar l'inici d'una manera de filmar que Nilsson va continuar utilitzant durant molts anys, estretament vinculada amb l'estil de la nouvelle vague francesa, i va llançar a la fama a la parella Elsa Daniel i Lautaro Murúa.
La casa del ángel va ser seleccionada com la segona millor pel·lícula del cinema argentí de tots els temps en l'enquesta realitzada pel Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken el 1977, mentre que va ocupar el lloc 6 en l'edició de 1984 i el 10 en la de 2000.[1] En una nova versió de l’enquesta organitzada en 2022 per les revistes especialitzades La vida útil, Taipei i La tierra quema, presentada al Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata, la pel·lícula va assolir el lloc 22.[2]