Lira (poesia)
From Wikipedia, the free encyclopedia
La lira és l'estrofa pròpia de la llengua castellana que consta de cinc versos.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La lira popular de finals del segle xix, poesia popular impresa urbana, és una expressió que es desplaça pels camins de la poesia, el cant i la crònica.
La lira popular es va anar instal·lant en les incipients urbanes, prenent la tradició dels poetes i cantors del camp, traslladant el llenguatge oral a l'escrit, fulles que es distribuïen i es recitaven en les fires, les fondes i els suburbis per on transitaven els viatgers. Es va desenvolupar en un diàleg amb els esdeveniments històrics i socials rellevants de fins d'aquest segle. Poetes populars rellevants i de gran producció en l'època van ser:
- Bernardino Guajardo
- Nicasio García Rolak
- Rosa Araneda: (És la veu femenina dintre del grup de poetes que es veu constantment qüestionada i atacada pels seus parells barons, qui dubten de l'autoria dels seus versos o imiten el seu nom per a atreure el seu públic)
- Juan Rafael Allèn
- Daniel Meneses
En la seva majoria camperols emigrats a Santiago. Alguns d'ells van ser cantors i poetes simultàniament; també ocorria que venguessin els seus versos als cantaires de famoses fondes en la capital. Per a aquest últim cas, músics que pagaven als poetes pels seus versos, adquirint la propietat literària, sorgeix la denominació: "versos ocults". Els poemes van ser publicats entre 1865 i 1920 aproximadament.