Lisimaquea
ciutat de Tràcia, davant el Quersonès Traci / From Wikipedia, the free encyclopedia
Lisimaquea[1] o Lisimaquia[2] (en grec antic: Λυσιμάχεια, llatí: Lysimachia) fou una ciutat de Tràcia situada davant el Quersonès.
Per a altres significats, vegeu «Lisimaquea (desambiguació)». |
Tipus | Assentament humà i jaciment arqueològic | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Província de Çanakkale (Turquia) | |||
| ||||
Activitat | ||||
Fundador | Lisímac de Tràcia | |||
Va ser construïda per Lisímac l'any 309 aC, quan es preparava per la darrera lluita amb els seus enemics. La ciutat estava situada a l'istme que controlava l'accés al nord des Sestos i la terra ferma de Tràcia. Per poblar la ciutat va fer destruir la veïna Càrdia, ciutat de naixement de l'historiador Jerònim, i hi va traslladar als seus habitants, segons la narració d'Estrabó, Polibi i Plini el Vell. La va convertir en la capital del seu regne i va créixer ràpidament. A la seva mort en combat la ciutat va caure sota el domini de l'Imperi Selèucida, i durant les guerres entre Seleuc II Cal·linic i Ptolemeu III Evèrgetes I va passar a mans dels egipcis.
No se sap del cert si els ptolemeus van deixar lliure la ciutat o es va alliberar a si mateixa, però sí que va ingressar a la Lliga Etòlia. Però els etolis no li van poder proporcionar la defensa necessària, i els tracis la van destruir durant la guerra de la Lliga (aliada de Roma) contra Felip V de Macedònia. Antíoc III el gran la va restaurar cap a l'any 192 aC, va recollir els antics habitants dispersos i els seus esclaus i hi va atreure colons amb generoses promeses, segons Titus Livi i Diodor de Sicília. La ràpida derrota d'Antíoc va aturar la seva recuperació; després va passar als romans, amb els quals va seguir decaient. Ammià Marcel·lí l'esmenta per darrera vegada.
L'emperador Justinià I va construir una fortalesa murada damunt les ruïnes de la ciutat, i va ser rebatejada Hexamílion (Ἑξαμίλιον). Actualment, les ruïnes de Lisimaque areben el nom d'Ecsemil, derivat d'Hexamílion segons Simeó Metafrastes.[3]