Literatura de l'Índia
literatura regional / From Wikipedia, the free encyclopedia
La literatura de l'Índia és considerada habitualment com una de les més antigues del món. La República de l'Índia té 22 llengües oficialment reconegudes, i al llarg del temps s'ha generat una àmplia literatura en aquestes llengües.
Les primeres obre de la literatura de l'Índia eren transmeses oralment. La literatura sànscrita comença amb la literatura oral del Rigveda, una col·lecció d'escrits que data del període 1500–1200 a.C. Les poesies èpiques en sànscrit Ramayana i Mahabharata apareixen cap al final del segon mil·lenni abans de Crist. La literatura en sànscrit clàssic es va desenvolupar ràpidament durant els primers segles del primer mil·lenni a.C.,[1] així com les literatures sangam del cànon Pali i tàmil. En el període medieval, van aparèixer la literatura kannada i la telugu en els segles IX i X respectivament.[2] Més tard, van néixer les literatures en marathi, en gujarati, en bengalí, en assamès, en oriya i en maithili. Llavors van començar a aparèixer igualment les literatures en dialectes de l'hindi, del persa i de l'urdú. L'any 1913, el poeta bengalí Rabindranath Tagore es va convertir en el primer premi Nobel de literatura indi. En la literatura de l'Índia contemporània, hi ha principalment dos premis literaris; que són el Sahitya Akademi Fellowship i el Premi Jnanpith. S'han donat vuit premis Jnanpith en hindi i en kanarès, cinc en bengalí i en malaiàlam, quatre en oriya, en gujarati, en marathi, en telugu i en urdú,[3][4] seguits de dos en assamès, en konkani i en tàmil, i un en sànscrit i en kashmiri.