Llança porquera
From Wikipedia, the free encyclopedia
La llança porquera o llança javalina (llancia xavarina, xalvina, xavallina o xavellina, lancia da cinghiale en italià; boar spear en anglès, llança de senglar; Saufeder en alemany) és una mena de llança inventada i amplament usada pels bàrbars germànics durant el període romà. Muntada sobre una asta o bastó relativament curt i pesant, servia per a la caça major. L'arma presenta una punta metàl·lica o ferro punxegut en rombe, caracteritzada pels lug, altrament dits "anses", sobre la dolla, que són una mena de barrera feta per a evitar que la fulla entri massa pregonament en la carn del senglar, on podria restar atrapada o trencar-se, i evitar que un senglar ferit i furiós s'acosti fins a la base de la llança per a atacar el caçador.
La llança porquera esdevingué després popular també com a arma de guerra, puix que els lug podien ser utilitzats per a ferir l'escut de l'enemic i trencar-lo durant el combat o per a prevenir el cop d'una altra llança, empenyent-la. Aquestes armes van restar en ús durant tot l'Alta Edat Mitjana, caient en desús a mesura anava defenent-se l'emprament de la llança de justa. En el segle XV fou usada una variante amb una punta més llarga dita en italià chiavarina, expressament designada per a l'ús bèl·lic.
La llança porquera no s'ha de confondre amb llança d'ós (rogatina).
En la caça del senglar moderna, alguns caçadors recorren encara al model medieval de la caça amb els cans i la llança.