Locució llatina
expressions en llatí que s'utilitzen en català amb un significat pròxim a l'original / From Wikipedia, the free encyclopedia
Les locucions llatines són expressions en llatí que s'utilitzen en català amb un significat més o menys pròxim a l'original. En l'ús popular aquestes locucions es coneixen com a «llatinades». Atès que el llatí va ser la llengua d'expressió cultural i científica a Europa fins al segle xviii, moltes locucions han perviscut en el llenguatge jurídic, filosòfic, tècnic, religiós, mèdic i científic. N'hi ha moltes, també, que formen part del lèxic quotidià i operen un enllaç entre les llengües modernes i el llatí, el qual manté una actualitat tot i que oficialment és una llengua morta.[1]
En l'ús de les locucions llatines hi ha a més a més una actitud mixta, pel fet que, de vegades, són usades per persones que no coneixen bé la llengua llatina, i això és motiu d'errors freqüents. Així s'entén de vegades l'expressió de motu proprio quan l'ús correcte és sense preposició, ja que es tracta d'un ablatiu, i cal dir motu proprio. El mateix passa amb a grosso modo, que no admet la preposició pel mateix motiu (cal dir grosso modo).
Generalment, les expressions llatines, per desconeixença són atribuïdes a altres orígens. Un exemple és Requiescat in pace (RIP), que acostuma a ser entès com a original de la llengua anglesa i confós amb la seva traducció Rest in peace. El mal ús del llatí, per altra banda, és satiritzat en Fray Gerundio de Campazas, novel·la castellana del segle xviii escrita pel pare Isla.