Torà (llei jueva)
llei i teologia jueva / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Torà (de l'hebreu, תּוֹרָה, transl. Torah)[1] és el text que conté la llei i el patrimoni identitari del poble israelita;[2] constitueix la base i el fonament del judaisme.[3]
Per a altres significats, vegeu «Torà (desambiguació)». |
תורה | |
---|---|
Tipus | Sagrades Escriptures |
Religió | Caraïsme Cristianisme Judaisme Rastafarisme Samaritanisme |
Profeta | Moisès i Aaron |
Fitxa | |
Autor | Jehovà |
Format per | Gènesi Llibre dels Nombres Levític Èxode Deuteronomi |
Dades i xifres | |
Gènere | literatura religiosa |
Sèrie | |
Part de | Tanakh, Antic Testament, Bíblia, Vulgata i Septuaginta |
Tanakh | |
Altres | |
Identificador Library of Congress Classification | BS1221-BS1225.6 |
El terme prové de l'arrel hebrea י־ר־ה (Y-R-H), que significa "emprendre" i es troba etimològicament lligat a les nocions de llei, ensenyament i instrucció.[4]
Per al judaisme, la Torà és la Llei. Segons la tradició comuna al judaisme i al cristianisme, la Torà involucra la totalitat de la revelació i ensenyament divina atorgada al Poble d'Israel. Atesa la importància de Moisès en aquest procés, les dues denominacions de vegades es refereixen a la torá com la Llei de Moisès, la llei mosaica, i fins i tot llei escrita de Moisès: atès que en el judaisme, la Torà comprèn tant la tradició llei escrita com la llei oral.[5] Això no és arbitrari, ja que el seu sentit estricte, el terme Torà es refereix específicament als cinc primers llibres bíblics, el Pentateuc, el qual es coneix també com els cinc llibres de Moisès .[6] En hebreu se'ls anomena Khamixà Khumxei Torà (חֲמִשָּׁה חֻמְּשֵׁי תּוֹרָה- "Els Cinc Cinquens de la Torà"); més habitualment s'empra la forma abreujada d'aquesta expressió i se'ls diu i coneix llavors com el Khumaix (חֻמָּשׁ- "Cinquè").[7]
En el seu sentit més ampli, quan el terme Torà implica tots els llibres de la Bíblia hebrea, els israelites solen denominar-lo "Tanakh" (תַּנַ"ךְ). Es tracta d'un acrònim per designar els 24 llibres de la Bíblia hebrea. l'esmentat acrònim és format per quatre consonants, T-a-N-a-KH, que són al seu torn les inicials dels termes hebreus que designen les tres seccions que formen la Bíblia hebrea: T de Torà (Pentateuc), N de Neviïm (Profetes) i Kh de Khetuvim (Escrits).[8]