Llibre d'Henoc
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Llibre d'Henoc o Llibre d'Enoc (gueez: መጽሐፈ ሄኖክ; abreujat 1Enoc) és un llibre apòcrif pseudoepigràfic, intertestamentari, que forma part del cànon de l'Església ortodoxa etíop, però que no és acceptat com a canònic per les altres esglésies cristianes. Les úniques versions íntegres d'aquest llibre que es conserven estan en gueez, la llengua litúrgica de l'Església etíop, però són conegudes diverses parts en grec antic, sirià, armeni, àrab i llatí. Se'n han estat trobats diversos fragments en arameu i una en hebreu (4Q317), a Qumram. La tradició atribuïa la seva autoria a Henoc, besavi de Noè. En l'actualitat es creu que el text va ser redactat per diversos autors jueus entre els segles iii i i aC.
Dades ràpides (gez) መጽሐፈ ሄኖክ (Maṣḥafa Hēnok), Tipus ...
(gez) መጽሐፈ ሄኖክ (Maṣḥafa Hēnok) | |
---|---|
Chester Beatty XII, manuscrit grec del Llibre d'Henoc, segle IV | |
Tipus | text sagrat i Old Testament apocrypha (en) |
Fitxa | |
Llengua | gueez |
Dades i xifres | |
Personatges |
Tanca