Llista d'obres de Velázquez
article de llista de Wikimedia / From Wikipedia, the free encyclopedia
La carrera artística de Diego Velázquez va transcórrer, aproximadament, entre 1617, any en què és acceptat en el gremi de pintors i 1660. Durant aquests més de quaranta anys de pintor va produir al voltant d'un centenar d'obres. Va ser un pintor cortesà, cultivat, el pintor oficial de la cort del rei Felip IV de Castella.
La temàtica de Velázquez és àmplia: el retrat, la pintura històrica, religiosa o mitològica, el nu femení, el paisatge i la natura morta. No obstant això, va destacar com a retratista, sobretot de la cort: des dels reis fins als bufons. És considerat el retratista espanyol amb més talent del segle xvii.
És especialment important, tant pel nombre d'obres com per la seva qualitat, l'obra conservada al Museu del Prado de Madrid, institució que va heretar gran part de les col·leccions reials espanyoles. En aquest museu es conserven unes 48 pintures de l'artista, que suposen aproximadament un terç de tota la seva producció i entre les quals hi ha moltes de les seves obres mestres. Destaca també el grup d'obres del Kunsthistorisches Museum de Viena, ja que la cort d'aquesta ciutat va rebre diversos retrats enviats per Felip IV. Altres museus del món compten amb importants obres seves, especialment en l'àmbit anglosaxó: al Regne Unit, la National Gallery de Londres, la col·lecció Wallace i Apsley House (Wellington Museum), i als Estats Units el Museu Metropolità d'Art de Nova York i el Museu de Belles Arts de Boston.
El catàleg de les obres de Velázquez de José López-Rey és un dels més reconeguts. Inclou tant les obres que segons el parer de l'autor van sortir completament de la seva mà, com aquelles en què va comptar amb una participació més o menys significativa del taller. Es va publicar el 1963 i va ser revisat el 1979. Al primer incloïa cent vint obres del pintor i en la revisió posterior eren cent vint-i-tres més sis dibuixos.[1] A l'edició definitiva de 1996 va recusar un d'aquests dibuixos i va incorporar una nova pintura la Temptació de Sant Tomàs d'Aquino. L'atribució d'algunes altres obres encara avui és objecte de controvèrsia entre els especialistes.