Lluís Plantalamor Massanet
arqueòleg i prehistoriador mallorquí / From Wikipedia, the free encyclopedia
Lluís Plantalamor Massanet (Palma, 1949) és un arqueòleg i prehistoriador mallorquí que ha desenvolupat bona part de la seva carrera professional a Menorca.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1949 Palma |
Activitat | |
Ocupació | Arqueòleg |
Organització | Museu de Menorca |
Va ser deixeble de Guillem Rosselló Bordoy, adaptant a la prehistòria menorquina l'esquema cronològic que Rosselló havia desenvolupat per l'illa de Mallorca.[1] La tesi doctoral de Plantalamor, llegida a la Universitat de Barcelona el 1990, tracta sobre l'arquitectura prehistòrica i protohistòrica menorquina, i va ser publicada en forma de llibre pel Museu de Menorca.[2]
Va ocupar el càrrec de director-conservador del Museu de Menorca entre el 1977 i la seva jubilació, el 2014.[3] Sota la seva direcció, el Museu de Menorca va desenvolupar una important línia de recerca sobre la prehistòria de l'illa i de publicació dels resultats obtinguts.[4] És membre fundador de l'Institut Menorquí d'Estudis.[5]
Ha realitzat intervencions arqueològiques a Menorca (Trepucó,[6] Torre d'en Galmés,[7] So na Caçana,[8] sepulcre de Son Olivaret,[9] hipogeus de Biniai Nou,[10] Cornia Nou)[11] a Mallorca (dolmen de Son Real)[12] i les Pitiüses (sepulcre megalític de Ca na Costa).[13] Ha col·laborat amb institucions de Sardenya, com la Universitat de Sàsser, en l'estudi de les relacions mediterrànies a la prehistòria.[14]