Coherència (física)
From Wikipedia, the free encyclopedia
La coherència[1] és la propietat de les ones (i, en general, de qualsevol estat físic ondulatori) que els permet exhibir interferència. També és el paràmetre que quantifica la qualitat de la interferència (també conegut com a grau de coherència). El concepte fou introduït originalment en òptica a partir de l'experiment de la doble escletxa de Thomas Young, però actualment s'utilitza en qualsevol camp que treballi amb estats ondulatoris, com l'acústica, l'enginyeria elèctrica i la física quàntica.
En una situació d'interferència es combinen dos estats ondulatoris i, en funció de la fase relativa entre ells, poden interferir constructivament (que resulta en una intensitat major) o destructivament (que resulta en una intensitat menor). El grau de coherència mesura el grau en què les ones poden anul·lar-se mútuament a causa de la interferència destructiva. La propietat de la coherència és bàsica en aplicacions com l'holografia, el giròscop de Sagnac, xarxes d'antenes, radiotelescopis o interferòmetres.
En l'estudi de la coherència cal diferenciar entre la coherència temporal i la coherència espacial. Si les ones que interfereixen no són monocromàtiques també caldrà considerar la coherència espectral.