Lluís Via i Pagès
Poeta, narrador, periodista i traductor català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Lluís Via i Pagès (Vilafranca del Penedès 1870 – Barcelona 1940). Poeta, narrador, periodista i traductor. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres, fou director i redactor de la revista Joventut (1900-1906), fundada per membres de Setmana Catalanista, adherits a Unió Catalanista, que reuní intel·lectuals del moviment modernista i defensors del catalanisme.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1870 Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) |
Mort | 1940 (69/70 anys) Barcelona |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | poeta, escriptor, traductor |
Membre de | |
Va col·laborar a les revistes La Renaixença, El Poble Català, Gent Nova, i La Novel·la d'Ara. Va ser un estudiós de l'obra d'Apel·les Mestres i va prologar la novel·la Solitud de Víctor Català. És autor de relats de temàtica castellera.[1]
A la seva obra s'hi pot trobar la influència de Joan Maragall. Per a ell la naturalesa és tan important que tota la seva poesia n'és plena. Amic de mossèn Cinto Verdaguer, van fer plegats diverses excursions pel Montseny.
Traduí per primera vegada, conjuntament amb Oriol Martí, els contes complets de Perrault, publicats amb il·lustracions d'Apel·les Mestres; així com dos autors en auge en el seu temps, el poeta italià Lorenzo Stecchetti i La princesa llunyana (traducció catalana en vers) del dramaturg francès Edmond Rostand.[2] Traduí al castellà obres d'Àngel Guimerà (Jesús de Nazaret (1895) i El alma muerta (1913)); i, el 1899, Cyrano de Bergerac de Rostand (amb Oriol Martí i Emili Tintorer).[2] També versionà al castellà Antonio y Cleopatra de Shakespeare (amb Oriol Martí i Salvador Vilaregut).[2]