Lisip de Sició
escultor de l'antiga Grècia / From Wikipedia, the free encyclopedia
Lisip (grec antic: Λύσιππος, Lýsippos, llatí: Lysippus; Sició, c. 390 - 310 aC) va ser un escultor grec d'època clàssica, germà de Lisístrat i contemporani d'Escopes i de Praxíteles. Va ser el creador d'una tècnica revolucionària que consistia a fer els caps proporcionalment més petits que els cossos per produir una sensació de grandesa.[1]
Per a altres significats, vegeu «Lisip (desambiguació)». |
Nom original | (grc) Λύσιππος |
---|---|
Biografia | |
Naixement | c. 390 aC Sició (Grècia) |
Mort | c. 300 aC (89/90 anys) |
Activitat | |
Ocupació | escultor, bronzista, arquitecte |
Gènere | Retrat |
Alumnes | Cares de Lindos i Eutíquides |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Fills | Eutícrates, Daip, Bedes |
Va destacar principalment com a autor de retrats en bronze, per als quals era molt sol·licitat. El seu client més famós va ser Alexandre el Gran, que li va encarregar diversos retrats, els quals esdevindrien els models de les representacions posteriors del rei macedoni.[2] Van ser deixebles seus Cares de Lindos i Eutíquides de Sició, a més dels seus tres fills, especialment Euticràtides.
Pausànies diu que va fer una estàtua al vencedor olímpic Troile (que va guanyar a l'olimpíada 102, però les estàtues se solien fer força anys després de la victòria), de la qual una inscripció es va trobar a Roma (Σέλευκος βασιλεύς. Λύσιππος ἐποίει); com que Seleuc no va assolir el títol reial fins a l'olimpíada 117, s'ha suposat que floria vers el 300 aC atès que sovint s'afegien inscripcions a estàtues fetes abans.
Treballava principalment el bronze (faber aerarilus), i va ser considerat el més gran escultor i sempre deia que el que s'havia d'imitar era la natura i no als artistes. Ciceró diu que considerava el Dorífor i Policlet els seus mestres i certament el seu estil estava connectat amb l'escola argiva de Policlet igual que l'escola d'Escopes i Praxíteles estava relacionada amb l'escola àtica de Fídies. Plini el Vell li atribuí prop de 1.500 obres, no conservades, però de les quals ens han arribat diverses còpies. Sembla que cobrava una peça d'or per cada estàtua; les peces d'or foren contades després de la seva mort.