Màquina síncrona
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una màquina síncrona és una màquina elèctrica rotativa de corrent altern, la velocitat de gir de la qual en règim permanent està lligada amb la freqüència de la tensió en borns i el nombre de parells de pols.
- n: velocitat de rotació en revolucions per minut (rpm).
- f: freqüència de la tensió en borns en Hertzs (Hz).
- p: nombre de parells de pols (adimensional).
Aquestes màquines converteixen energia elèctrica en energia mecànica, sent utilitzades en aquest cas com motors, (vegeu Motor elèctric) o converteixen energia mecànica en energia elèctrica, sent utilitzades en aquest cas com generadors (vegeu Generador elèctric).
Les màquines síncrones es fan servir principalment com a generadors de corrent altern, més que a com motors de corrent altern, ja que no presenten parell d'arrencada i cal emprar diferents mètodes d'arrencada i acceleració fins a la velocitat de sincronisme. També s'utilitzen per controlar la potència reactiva de la xarxa per la seva capacitat per variar la potència reactiva que absorbeix o cedeix a la xarxa, mantenint la potència activa desenvolupada constant