Mètode Montessori
From Wikipedia, the free encyclopedia
El mètode Montessori constitueix un sistema educacional destinat a encoratjar l'espontaneïtat de l'infant, donant-li llibertat per desenvolupar-se dins d'un ambient especialment preparat, la qual cosa n'afavoreix l'autodesenvolupament. Per aquesta raó és considerat un mètode d'educació oberta.[1]
Maria Montessori va iniciar el seu mètode sense tenir gaire consciència de la meta a la qual arribaria i sense proposar-se cap programa clar, ni cap concepció educativa del camí que havia de recórrer. El seu pensament es va desenvolupar gradualment i ella deia constantment que els infants havien de ser ells mateixos els qui haurien de descriure les mateixes lleis de l'educació. «Els millors mestres dels infants són els mateixos infants».[2]
La pedagogia de Montessori considera que els primers anys de vida de l'infant constitueixen una fase decisiva dins del seu desenvolupament.[3] Una vegada va tenir les característiques universals de la infància, Maria Montessori es va concentrar en com posar en pràctica, de la millor forma, aquests descobriments en el desenvolupament i en l'educació dels infants. D'aquí va sorgir l'origen del seu mètode, el qual té uns objectius principals, que són:
- Facilitar el desenvolupament de la personalitat individual de l'infant.
- Ajudar a l'infant per apropar-se al món social i emocional.
- Ajudar els infants que sigui possible desenvolupar la seva capacitat intel·lectual plena.[4]
Així doncs, la idea principal d'aquest mètode és exaltar l'autonomia de l'humà, en oferir als infants l'oportunitat de descobrir-se mitjançant el joc i així poder realitzar les seves experiències a través de l'educació sensorial de l'infant.[5]
Un altre aspecte molt tractat en el mètode Montessori és l'origen i l'elaboració dels materials. Estan constituïts per un sistema d'objectes agrupats depenent d'una determinada qualitat física dels cossos, com són: els colors, les formes, les dimensions, els sons, les rugositats, pes, temperatura, etc. Per exemple; un grup de campanes que reprodueixen els tons musicals; un conjunt de tauletes que tenen diferents colors en gradació; un grup de sòlids que tenen la mateixa forma i les dimensions graduades: i altres que, en canvi, difereixen entre ells per la seva forma geomètrica; cossos del mateix volum i de pes diferent; etc.(Montessori, 1987)[6]
El pensament que va fer servir Maria Montessori en el seu mètode ha fet possible alguns esdeveniments sobre qüestions pedagògiques actuals, les quals han reflectit en la pedagogia contemporània. Per exemple: la relació entre l'entorn i l'educació, l'organització del procés d'ensenyament-aprenentatge, l'ús de procediments, tècniques i materials relacionats amb la veritable intervenció pedagògica. I sobretot, donant èmfasis a la importància de tenir en compte, el desenvolupament individual de cada infant.(Bosna, 2015, p. 42)[7]