Mòmies dels pantans
cadàver conservat de forma natural en un pantà / From Wikipedia, the free encyclopedia
Les mòmies dels pantans, també conegudes com a cossos dels pantans o mòmies de les torberes, són cadàvers humans momificats naturalment en la torba de les torberes, i datats entre el 8000 aC i la Segona Guerra Mundial.[1] El factor unificador d'aquest cossos és que s'han trobat en torba i es conserven parcialment; no obstant, els nivells de conservació varien des de perfectament preservats fins a només ser esquelets.[2]
A diferència d'altres restes humanes més antigues, han conservat la pell i òrgans interns a causa de les inusuals condicions de l'àrea circumdant. Aquestes condicions inclouen aigua molt àcida, baixa temperatura i absència d'oxigen que, combinades, conserven la pell, malgrat la enfosqueixen. Normalment no passa el mateix amb els ossos, ja que l'àcid present en la torba ha dissolt el fosfat de calci que forma el teixit.
El cos més antic és l'esquelet de l'home de Koelbjerg de Dinamarca, que data del 8000 aC, del període mesolític.[1] El cos més sencer és el de l'home de Cashel, que data del 2000 aC durant l'edat del bronze.[3] La majoria de les mòmies dels pantans, incloent exemples com l'home de Tollund, l'home de Grauballe i l'home de Lindow, han estat trobades al nord-oest d'Europa, especialment a Dinamarca, Alemanya, els Països Baixos i les Illes Britàniques. Els cossos, la majoria de l'Edat del ferro presenten una sèrie de semblances, com ara signes de morts violentes i manca de vestimenta, trets que els arqueòlegs atribueixen a que foren assassinats i dipositats als pantans d'una manera similar, com a part d'una tradició cultural de sacrificis humans o execucions de criminals.[1] Els cossos trobats més propers en el temps són els de soldats morts a les zones humides russes durant la Segona Guerra Mundial.[1]
Entre 1939 i 1986 el científic alemany Alfred Dieck va catalogar l'existència d'unes 1850 mòmies,[4][5] però la majoria no han pogut ser verificades amb documents o descobriments arqueològics;[6] de fet, una anàlisi de la seva obra el 2002 per arqueòlegs alemanys va concloure que gran part del seu treball era poc fiable.[6]