Malaltia autoimmunitària
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una malaltia autoimmunitària,[1] és una malaltia caracteritzada per l'acció adversa dels efectors immunitaris cap a components de la mateixa biologia corporal. És a dir, el sistema immunitari es converteix en l'agressor i ataca parts del cos en contra de la seva funció natural, de protegir-lo, generant autoanticossos. Es tracta d'una resposta immunitària exagerada contra components moleculars de cèl·lules i teixits presents de manera normal al cos. Les causes són encara desconegudes i són probablement el resultat de múltiples circumstàncies (sovint la predisposició genètica és la més normal).
Tipus | hipersensibilitat, malaltia, malaltia immunitària i immunodeficiència primària |
---|---|
Especialitat | immunologia i reumatologia |
Clínica-tractament | |
Medicació | |
Patogènia | |
Afecta | sistema immunitari |
Causat per | hipersensibilitat de tipus II |
Causa de | síndrome del capcineig, lupus eritematós sistèmic i artritis reumatoide |
Classificació | |
CIM-10 | D84.9 |
CIM-9 | 279.3 |
Recursos externs | |
OMIM | 109100 |
DiseasesDB | 28805 |
MedlinePlus | 000816 |
MeSH | D001327 |
UMLS CUI | C0003089 i C0004364 |
DOID | DOID:417 |
Aquestes malalties poden estar restringides a certs òrgans (per exemple, en les tiroïditis autoimmunitàries)[2] o afectar un teixit particular en diferents llocs (per exemple, la síndrome de Goodpasture, que pot afectar la membrana basal, tant en el pulmó com en el ronyó i en la qual els autoanticossos actuen contra el col·lagen tipus IV present a la membrana).[3] El tractament de les malalties autoimmunitàries es fa típicament amb immunosupressors que disminueixen la resposta immunitària o amb plasmafèresi per a eliminar els autoanticossos.[4]
La coexistència de més d'una malaltia autoimmunitària ben definida en un pacient rep el nom de poliautoimmunitat i es veu especialment en malalties del teixit connectiu.[5]