Manuel Soler i Alegre
pilot de trial català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Manuel Soler i Alegre (Barcelona, 9 de març de 1957 - Sant Quirze Safaja, 20 de gener de 2021)[1][2] fou un pilot de trial català que va destacar en competició internacional durant la dècada del 1970 i començaments de la del 1980,[3][4] en què esdevingué un dels competidors principals del campionat del món de trial. El 1976 va esdevenir el primer català a situar-se entre els 10 primers classificats en aquest campionat i el 1979, gràcies a la seva victòria al trial de Finlàndia amb la Bultaco Sherpa T, el primer català a guanyar-ne una prova puntuable.[5] Al llarg de la seva carrera en va arribar a guanyar un total de quatre (a més de la de 1979, en va guanyar tres el 1981 amb la Montesa Cota 349). A banda, va guanyar quatre campionats d'Espanya consecutius entre el 1974 i el 1977, el primer a només 17 anys.[6]
«Manuel Soler» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Manuel Soler (desambiguació)». |
Amb la Sherpa al Trial de Sant Llorenç de 1979 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (ca) Manuel Soler i Alegre 9 març 1957 Barcelona |
Mort | 20 gener 2021 (63 anys) Sant Quirze Safaja (Moianès) |
Causa de mort | Aturada cardiorespiratòria |
Dades personals | |
Altres noms | El Monstruet |
Activitat | |
Ocupació | pilot de trial |
Família | |
Pare | Joan Soler Bultó |
Parents | Paco Bultó (besoncle) Oriol Puig Bultó (cosí segon) Ignasi Bultó (cosí segon) Álvaro Bultó (cosí segon) Miki Arpa (cosí tercer) Sete Gibernau (cosí tercer) Josep Maria Bultó (besoncle) Inés Sagnier i Muñoz (bestia) |
Durant la seva etapa d'activitat esportiva se'l coneixia amb el malnom afectuós de monstruet (en castellà, "El Monstruito")[7] pel seu alt nivell i precocitat. El seu efectiu estil de pilotatge es caracteritzava per un gran sentit de l'equilibri i dosificació del cop de gas.[8]