Marcellin Pierre Eugène Berthelot (25 d'octubre de 1827 - 18 de març de 1907),[1] va ser un químic i polític francès. Considerat un dels més importants químics de tots els temps, va destacar en el camp de la termoquímica on és conegut pel principi de Thomsen-Berthelot. També va sintetitzar molts compostos orgànics a partir de substàncies inorgàniques desmentint així la teoria del vitalisme. Volia que dels seus descobriments se'n beneficiés no només l'estat francès sinó tota la humanitat.[2]
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Marcellin Pierre Eugène Berthelot |
Nom original | (fr) Marcellin Berthelot |
---|
|
Naixement | (fr) Pierre Eugène Marcellin Berthelot 25 octubre 1827 antic 7è districte de París (França) |
---|
Mort | 18 març 1907 (79 anys) París |
---|
Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) |
---|
Sepultura | Panteó de París 48° 50′ 46″ N, 2° 20′ 46″ E |
---|
|
|
Seient 40 de l'Acadèmia Francesa |
---|
|
|
28 juny 1900 – 18 març 1907 ← Joseph Louis François Bertrand – Francis Charmes → |
Ministre d'Afers Exteriors de França |
---|
1r novembre 1895 – 23 abril 1896 |
Ministre d'Instrucció Pública i de Belles Arts de França |
---|
|
11 desembre 1886 – 17 maig 1887 |
Senador inamovible |
---|
16 juliol 1881 – 18 març 1907 |
Secretari perpetu Acadèmia Francesa de les Ciències |
---|
|
|
|
|
|
|
Formació | Lycée Henri-IV Facultat de Ciències de París |
---|
|
Camp de treball | Química física, química, química orgànica, compost orgànic i política |
---|
Ocupació | químic, catedràtic, físic, esperantista, pedagog, polític, professor d'universitat |
---|
Ocupador | Collège de France, catedràtic (1865–1907) |
---|
Membre de | |
---|
Moviment | Lliurepensament |
---|
Influències | |
---|
|
Estudiant doctoral | Paul Sabatier |
---|
Localització dels arxius | |
---|
|
Cònjuge | Sophie Berthelot |
---|
Fills | Philippe Berthelot, Daniel Berthelot, René Berthelot, André Berthelot, Camille Berthelot (en) |
---|
Pare | Jacques-Martin Berthelot |
---|
Premis |
|
|
Tanca
Berthelot estava convençut que la síntesi química revolucionaria la indústria alimentària cap a l'any 2000, i que els aliments sintètics substituirien camps i pastures. “¿Per què no”, es preguntava, “si s'acaba comprovant que és més econòmic i raonable [avui diríem sostenible] fabricar els mateixos elements que no pas fer-los créixer?” [3][4]