Marquesat d'Olivart
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Marquesat d'Olivart és un títol nobiliari espanyol creat el 8 d'abril de 1929 pel rei Alfons XIII a favor de Ramon Jordi de Dalmau i Falces, Diputat a Corts, President de l'Associació Espanyola de Dret Internacional Marquès pontifici d'Olivart, etc.[1][2]
Tipus | marquesat |
---|---|
Primer titular | Ramon Maria de Dalmau i d'Olivart |
Rei | Papa Lleó XIII |
Data | 7 de juliol de 1882 |
Estat | Espanya |
Segona creació | |
Primer titular | Ramon Jordi de Dalmau i Falces |
Concessió | Alfons XIII 8 d'abril de 1929 |
Actual titular | Gonzalo Orellana i de Dalmau |
El títol havia estat creat, com a pontifici, el 7 de juliol de 1882, pel Papa Lleó XIII a favor de Ramon Maria de Dalmau i d'Olivart (1861-1928),[3] Senyor de Gelida, Doctor en Dret Civil i Canònic, professor de les Universitats de Barcelona i Madrid. Va ser diputat a Corts pel Partit Liberal Conservador (1896-1902), especialitzat i mestre en Dret Internacional.
El títol va ser convertit en espanyol l'any 1929. L'actual titular, des de 1977 -i en sentència confirmatòria de 1994-, és Gonzalo Orellana i de Dalmau.