Marrà (jueu convers)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Marrà[2][3][4] o el seu equivalent en castellà, marrano, és un terme que fa referència als jueus conversos dels regnes cristians de la península Ibèrica que "judaïtzaven", és a dir, que seguien observant clandestinament els seus costums i la seva anterior religió. El criptojudaisme dels marrans va ser justificat pels rabins amb l'argument que els jueus podien fingir convertir-se a una altra religió (i fins i tot havien de fer-ho) si creien en perill la seva vida i estaven exempts de complir aquelles pràctiques del culte que poguessin delatar-los -només se'ls exigia en última instància que mantinguessin la fe en les seves consciències-.[5]
Especialment entre els segles XV i XVII, el mot marrà es va utilitzar de forma extensiva i pejorativa per designar a tots els jueus conversos i als seus descendents, la qual cosa portava implícita la insinuació de cristianisme fingit.
En l'època contemporània, el terme marrà ha estat incorporat per la historiografia internacional i al patrimoni d'altres idiomes diferents del català, el castellà i el portuguès, com ara l'anglès, el francès o l'alemany.
L'investigador Israël Salvator Revah va definir al marrà com un catòlic sense fe i un jueu sense saber, encara que un jueu per voluntat.[6]
« | Como los que viven en España no guardan la Ley ni son circuncidados, y aunque hagan algunas ceremonias de dicha Ley y hayan ido a circuncidarse a algunas partes de Italia y Flandes ... faltan en estas cosas de ordinario que son las esenciales, a los tales los tienen allá los verdaderos judíos por herejes que en hebreo los llama minim. | » |
— Jacob Cansino[7] |