Mazandaran
província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia / From Wikipedia, the free encyclopedia
Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan)[1] és una província de l'Iran[2] situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan. L'antiga ciutat de Mazandaran era Amol (Amard).
مازرون اوستان (mzn) | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Iran | ||||
Capital | Sari | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 3.283.582 (2016) (137,72 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | persa mazanderani | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 23.842 km² | ||||
Banyat per | mar Càspia | ||||
Limita amb | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
ISO 3166-2 | IR-02 | ||||
Lloc web | ostan-mz.ir |
Entre el segle VII i el XII hi va prevaldre el nom Tabaristam, versió àrab de Tapúria, però en realitat el Mazanderan (possible traducció: 'la porta de Mazan') hauria estat originàriament una part diferent del Tabaristan, i seria la regió a l'oest poblada de dew mazainians (mzadeites) i el Tabaristan la part oriental. El nom Mazanderan no apareix pràcticament en època antiga i desapareix per complet del segle VII al XI, quan els àrabs només esmenten Tabaristan; Mazanderan es va començar a utilitzar sota els seljúcides, quan el 1065 el "Mazanderan" fou donat en ikta a l'emir Inandj Bighu. Encara del segle xii al XIV es fa una distinció entre Tabaristan i Manzanderan, i el 1340 es diferencia clarament, quan s'esmenta que el primer està format pels districtes de Simnan, Damghan, Firuzkuh, Damavand, Firrim i les seves comarques; i el segon pels districtes de Djurdjan, Mirustak (no identificat), Astarabad, Amol, Rustamdar, Dehestan, Rughad i Siya-rustak (no identificat). Posteriorment, és el nom Tabaristan el que desapareix i tota la regió passa a ser el Mazanderan.
La capital n'és Sari. La superfície de la província és de 23.842 km² i la població al cens del 2006 de 2.922.432 habitants. Mazandaran està densament poblada.[3] Econòmicament, gaudeix de reserves de petroli i gas natural.[4] La província en la seva organització moderna es va fundar el 1937. L'orografia n'és variada i disposa de planes, prats, boscos i jungles;[5] té platges a la vora de la mar Càspia i altes muntanyes a la serralada de l'Elburz,[6] incloent-hi el mont Damavand.[7]