Medicina de l'antiga Grècia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La medicina de l'antiga Grècia era una compilació de teories i de pràctiques que s'ampliaven constantment a través de noves ideologies i assaigs. En la medicina grega antiga es consideraven molts components, que entrellaçaven allò espiritual amb allò físic. En concret, els antics grecs creien que la salut es veia afectada pels humors, la ubicació geogràfica, la classe social, la dieta, els traumes, les creences i la mentalitat. Al principi, els antics grecs creien que les malalties eren «càstigs divins» i que la curació era un «regal dels déus».[1] A mesura que van continuar els assajos, en què les teories es van provar amb símptomes i resultats, les creences espirituals pures sobre «càstigs» i «regals» es van substituir per un fonament basat en allò físic, és a dir, la causa i l'efecte.[1]
Els termes grecs antics utilitzats per referir-se a la medicina, tekhne iatrikè, grec antic: τέχνη ιατρικἠ (tècnica o art de la curació),[lower-alpha 1][2] ieter kakon, grec antic: ἰητήρ κακόν, literalment 'el que guareix allò dolent', per anomenar el metge o khirurguín, grec antic: χειρουργεῖν, 'treballador de les mans', per al cirurgià[3][4] demostren que entenien la medicina com una ciència.
La Ilíada esmenta com a metges els guerrers aqueus Macàon i Podaliri,[5] dos fills d'Asclepi, déu de la medicina, així com al déu Peà, metge dels déus. El primer es va encarregar, sobretot, de guarir Menelau,[6] ferit per una fletxa. Va començar per examinar (grec antic: ἰδεῖν ideĩn literalment «veure») el malalt i després de retirar la fletxa, va desvestir el ferit, va succionar la sang de la ferida i li va aplicar medicaments grec antic: φάρμακα fàrmaka, sobre els quals no tenim més detalls, llevat que li van ser oferts pel centaure Quiró a Asclepi, qui els va lliurar a Macàon.
La medicina ja era reconeguda com un art en part: «Un metge, per si mateix, val com molts homes»,[7] declara Idomeneu a propòsit de Macàon, una fórmula que esdevindrà proverbial.[8]Atès que la Ilíada dóna més importància a Macàon que a Podaliri, els comentaristes antics[9] han suggerit que Homer veia Macàon com un cirurgià, mentre que el seu germà un simple metge: el seu nom vindria de μάχαιρα / màkhaira, 'ganivet'. Peà tracta igualment Hades, ferit per una fletxa llançada per Hèracles: estén medicaments, grec antic: φάρμακα fàrmaka, sobre la ferida, i aquest cop especifica aquesta vegada que són analgèsics.[10]
L'Odissea esmenta metges de professió: el porquer Eumeu diu de la figura del metge (grec antic: ἰατήρ iater, literalment «el que guareix») que forma part dels «artesans que donen servei a tots»,[11] com el teuler o l'aede, però també l'endeví. En un altre lloc,[12] el poeta ret homenatge a la ciència mèdica dels egipcis, als quals qualifica de «fills de Peà».