Memòria ecoica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La memòria ecoica és un tipus de memòria auditiva, la que permet que poguem reproduir mentalment un so que acabem de sentir. La memòria ecoica és la més llarga de les memòries sensorials. Se sap que l'esquizofrènia l'afecta, fent-la menys sensible. Aquesta memòria té un lligam amb el llenguatge, ja que en sentir un estímul auditiu verbal, la persona és capaç d'anar-ho repetint per dins i d'aquesta manera augmenten les possibilitats que es fixi a la memòria a curt termini, com va demostrar George Sperling.
Es pot dir que la memòria ecoica és com un concepte comparable a un espai de retenció, perquè els sons que conté estan retinguts sense processar fins que s'escolti el so següent, i només llavors esdevé una informació significativa.[1] Aquest arxiu particular de memòria sensorial és capaç de contenir gran quantitat d'informació auditiva, la qual és retinguda durant un breu període (uns segons) i té la facultat d'encriptar només lleument aspectes primitius del so, per exemple el to.