Memòria expandida
From Wikipedia, the free encyclopedia
La memòria expandida va ser un mètode desenvolupat al voltant de 1984 que proporcionava memòria paginada extra als programes de MS-DOS.
No s'ha de confondre amb memòria estesa. |
Aquests programes, que corrien a l'IBM PC original, i els seus successors l'IBM XT i l'IBM AT, eren típicament aplicacions com fulls de càlcul i bases de dades que necessitaven una gran quantitat de memòria per treballar correctament.
Tant l'IBM PC i l'IBM XT tenien una arquitectura de memòria de mode real, que només permetia als programes utilitzar 1 megabyte d'espai de direcció, dels quals només fins a 640 KB estava disponible com RAM normal per a les aplicacions. La resta entre 640 KB i 1 megabyte era reservat per a perifèrics, destacant la memòria per a les targetes de vídeo. L'IBM AT, amb la seva microprocessador Intel 80286 suportava un mode protegit el que li permetia direccionar fins a 16 MB, però aquest ordinador també feia servir l'MS-DOS, un sistema operatiu que no feia servir la memòria estesa (per dalt del megabyte) directament.
La idea darrere de l'expandida era fer servir, també per a la memòria del programa, part dels 384 KB restants normalment dedicats als perifèrics. Per poder utilitzar potencialment molta més memòria que els 384 KB que l'espai d'adreçament permetia, va ser ideat un esquema commutació de bancs, on només estarien accessibles a un mateix temps, porcions seleccionades de la memòria addicional. Originalment, era possible una sola finestra de 64 KB de memòria, més endavant això va ser més flexible. Les aplicacions van haver de ser escrites d'una manera específica per tenir accés a la memòria expandida.