Memòria a llarg termini
From Wikipedia, the free encyclopedia
La memòria a llarg termini és l'etapa final del model de funcionament de la memòria humana proposat per Atkinson i Shiffrin, en la qual les dades d'informació resten emmagatzemades durant llargs períodes. A diferència de la memòria a curt termini o la memòria de treball, que són uns tipus de memòria en què les dades només romanen uns 20 o 30 segons, en la memòria a llarg termini les dades poden romandre indefinidament.
Segons Mazur (2006), la memòria a llarg termini es pot anomenar també memòria de referència, perquè una persona pot recuperar dades d'aquesta memòria com a referència per fer gairebé qualsevol tasca.
Aquesta teoria subdivideix la memòria a llarg termini en dos tipus principals:
- la memòria explícita o declarativa, que inclou tres subtipus:
- la memòria episòdica
- la memòria semàntica
- la memòria autobiogràfica
- la memòria implícita o procedimental
No tots els psicòlegs entenen l'existència de la memòria a llarg termini com una part d'un sistema dual: per exemple, el model de memòria associativa la interpreta com formant part d'un únic sistema de memòria.