Marcelino Menéndez Pelayo
historiador espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Marcelino Menéndez Pelayo (Santander, 3 de novembre de 1856 - 19 de maig de 1912[2]) fou un polígraf i erudit espanyol, consagrat fonamentalment a la Història de les idees, la crítica i història de la literatura hispanoamericana i la Filologia hispànica en general, encara que també va conrear la poesia, la traducció i la Filosofia. Va mostrar un respecte i proximitat a la llengua catalana insòlit en els intel·lectuals espanyols.[3]
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Marcelino Menéndez Pelayo, per Kaulak | |
Nom original | (es) Marcelino Menéndez y Pelayo |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 3 novembre 1856 Santander (Cantàbria) |
Mort | 19 maig 1912 (55 anys) Santander (Cantàbria) |
Sepultura | Catedral de Santander |
Diputat al Congrés dels Diputats[1] | |
26 de maig de 1884 – 8 de març de 1886 | |
Circumscripció | Palma |
12 de febrer de 1891 – 5 de gener de 1893 | |
Circumscripció | Saragossa |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de Madrid |
Activitat | |
Camp de treball | Literatura castellana i història de la literatura |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | Filòleg i escriptor |
Ocupador | Universitat Central |
Membre de | |
Alumnes | Ramón Menéndez Pidal |
Família | |
Pare | Marcelino Menéndez Pintado |
Germans | Enrique Menéndez Pelayo |
Premis | |
Tanca
Fou nominat al Premi Nobel de Literatura cinc vegades.[4]