Miguel Íñiguez del Moral
militar espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Miguel Íñiguez del Moral (Belorado, província de Burgos 1924 - 2 d'agost de 2016) va ser un militar espanyol, cap d'Estat Major de l'Exèrcit de Terra (JEME) de 1986 a 1990.[1][2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1924 Belorado (província de Burgos) |
Mort | 2 agost 2016 (91/92 anys) |
Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra | |
31 octubre 1986 – 18 maig 1990 ← José María Sáenz de Tejada y Fernández de Bobadilla – Ramón Porgueres Hernández → | |
Capità General de la VI Regió Militar | |
11 abril 1985 – 31 octubre 1986 ← Juan Vicente Izquierdo – Juan Castellanos Gómez → | |
Activitat | |
Ocupació | militar |
Carrera militar | |
Branca militar | Exèrcit de Terra |
Rang militar | General d'Exèrcit |
Premis |
Va ingressar a l'Acadèmia General Militar el 1942 i, entre diferents destinacions, va ser a l'Escola Militar de Muntanya i Operacions Especials (Jaca), al Batalló d'Enginyers Paracaigudistes i exercí de professor a l'Escola d'Estat Major. El 1974, i durant la marxa verda, era destinat a l'Estat Major de la Caserna General de les Forces Militars del Sector del Sàhara Espanyol. Tot i enfrontar-se al Front Polisario, es va mostrar partidari d'una entesa amb ell.[3]
Va col·laborar amb Manuel Gutiérrez Mellado quan aquest fou ministre de defensa amb Adolfo Suárez.[4] En 1984 fou nomenat cap de l'Estat Major Conjunt de la Defensa (EMACON)[5] i cap de la divisió de Plans de l'Exèrcit. l'abril de 1985 capità general de la VI Regió Militar,[6] i en 1986 cap d'Estat Major de l'Exèrcit de Terra.[7] Durant el seu mandat es va iniciar el Pla META per tal de modernitzar i professionalitzar les Forces Armades d'Espanya i integrar-les en l'estructura de l'OTAN. El 1990 deixà el càrrec i passà a la reserva. El 1997 fou el primer oficial del cos d'enginyers en obtenir el Premi Zarco del Valle.[8]