Minairó
personatge de la mitologia catalana / From Wikipedia, the free encyclopedia
Un minairó és un ésser fantàstic de mida diminuta present en la mitologia dels Pirineus, des de Catalunya fins al País Basc.[1][2] Formen part de la gran família dels follets.[3]
Tipus | dimoni casaner |
---|---|
Dades | |
Pseudònim | Manairó, Menairó, Mineiró, Petit, Martinet i Diablorí |
Altres | |
Part de | mitologia catalana |
Equivalent | boiet, fameliar i galtzagorri |
A les Valls d'Aguilar, a l'Alt Urgell, han senyalitzat alguns indrets curiosos amb l'anomenada ruta dels minairons. Prop de la planúria de Taüs, vora el Serrat de les Cordes, hi ha una sorprenent i inexplicable tartera enmig d'un bosc l'autoria de la qual s'atribueix popularment als minairons. A La Seu d'Urgell dins del marc «el Món Màgic de les Muntanyes» durant les festes de Nadal, els minairons en són els principals protagonistes i són els responsables d'organitzar el Tió de la Freita (una festa del tió).
Els minairons neixen de l'herba menaironera, anomenada també herba de Sant Joan, ja que floreix i grana la nit del solstici d'estiu. Creix en coves de molta fondària guardades per gegants i dracs que només deixen passar al punt de mitjanit de Sant Joan. Algunes versions indiquen que aquesta herba no és altra que la falguera. No queda clar, però, si el minairó surt de la llavor o és ell mateix la llavor.