Miquel I Comnè Ducas
From Wikipedia, the free encyclopedia
Miquel I Comnè Ducas (grec medieval: Μιχαήλ Κομνηνός Δούκας, Mikhaïl Komninós Dukas), esmentat en algunes fonts modernes com a Miquel I Àngel, nom que no feu servir mai, fou el fundador i primer governant del Despotat de l'Epir aproximadament des del 1205 fins al seu assassinat el 1214/1215.
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle XII |
Mort | 1215 Berat |
Activitat | |
Ocupació | dèspota de l'Epir |
Família | |
Família | Àngel |
Fills | Miquel II Àngel-Comnè Ducas, Teodora Comnena Ducena |
Pare | Joan Ducas |
Germans | Manuel I Àngel-Comnè i Teodor I Àngel-Comnè Ducas |
El nou estat en temps del seu fill es coneixeria amb el nom de Despotat de l'Epir, una regió que anteriorment formava part de l'Imperi Romà d'Orient i que, després de la conquesta de Constantinoble pels croats s'esperava que seria una regió governada per la República de Venècia. Ja en època romana d'Orient s'havia mostrat rebel però només li va servir per ser expulsat de l'imperi; aprofitant l'arribada dels croats va tornar a mostrar-se rebel i aquesta vegada va aconseguir la independència desitjada. Miquel es va enfrontar a Bonifaci I de Montferrat, rei de Tessalònica, es va declarar vassall dels venecians però amb el temps els en va prendre territoris. Amb l'Imperi Llatí es va enfrontar o aliar segons les circumstàncies. També va provar un apropament amb el papat però la seva ànsia d'expansió prenent territoris als venecians van fer que tot quedés en no res. Va ser estimat pels seus súbdits però es va guanyar fama de cruel entre els seus enemics pel tracte que va donar als presoners de guerra.