Mirdàsides
dinastia àrab / From Wikipedia, the free encyclopedia
La dinastia mirdàsida, dels Banu Mirdàs (àrab: بنو مرداس, Banū Mirdās) o dels mirdàsides (àrab: المرداسيون, al-mirdāsiyyūn) fou una nissaga àrab kilabita que va governar Alep. Fou fundada per Sàlih ibn Mirdàs i va exercir el seu domini entre el 1024 i el 1080, després de la caiguda dels hamdànides, sovint sota un virtual protectorat de l'Imperi Romà d'Orient que els lliurava de la influència buwàyhida (per l'est) i fatimita (pel sud). Les fonts principals del seu regnat són l'historiador egipci al-Mussabbihí (mort el 1029), l'historiador egipci cristià Yahya ibn Said que va escriure fins al 1034, i l'historiador d'Alep Ibn al-Adim Kamal al-Din que va escriure molt sobre la dinastia tot i que va viure dos segles després (mort el 1262), ja que tres ancestres havien estat cadis d'Alep sota els Banu Mirdàs.
Dades | |
---|---|
Tipus | dinastia emirat estat desaparegut (1024–1080) |
Història | |
Creació | 1024 |
Data de dissolució o abolició | 1080 |