Mites de la creació de l'antic Egipte
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els mites de la creació de l'antic Egipte representen la visió egípcia de la creació del món. Els textos de les Piràmides, unes decoracions i inscripcions que es troben a les parets d'algunes tombes, de l'època de l'Imperi antic (aprox. 2780 – 2250 aC), són la principal font d'informació sobre els mites de la creació egipcis més antics dels quals tenim notícia.[2] Aquestes inscripcions són també els reculls religiosos més antics del món.[3] Els antics egipcis tenien molts déus creadors i llegendes relacionades amb aquests déus. Per aquest motiu, el món, o més concretament Egipte, va ser creat de maneres diferents segons les creences predominants en una determinada zona del país o en una altra.[4]
Tots aquests mites coincideixen a explicar que el món va sorgir d'un mar infinit i sense vida quan el sol va sortir per primera vegada, en una època remota anomenada zp tpj (a vegades transcrit per Zep Tepi), 'la primera vegada'.[5] Segons el mite, la creació del món s'atribueix a un déu o a un altre: el grup de les vuit deïtats primordials anomenat Ogdòade, el déu Atum que s'havia engendrat a si mateix i la seva descendència, la deïtat contemplativa Ptah i Amon, el déu misteriós i transcendent. Tot i que aquestes cosmogonies entraven en conflicte fins a un cert punt, també es complementaven, ja que representaven els diferents aspectes del concepte egipci de la creació.